El Diumengue va ser un dia molt especial, coincidien les dos processons grans, la de Castalla i la d’Onil. Va eixir un dia tapat, la veritat que pintava mal, però es va quedar ahí i el temps ens va respetar.
En primer joc, a les 9h va començar la de Castalla, tot anava amb normalitat i el moment culminant va arribar, la Bendició de la Mare Deu, on els Majordoms, sempre en el seu joc, la duent corrent sarandejan-la d’un costat a l’altre, realment espectacular, i a més tenint en compte el seu pes. Ja venien enfilant el Carrer Major quan la van parar i es van preparar per a dur-la corrent. Quan estaen just davant de la meua familia es va caure un Majordom i darrere un l’altre va tropessar amb ell , “quin suto” va dir la meua filla de tan sols dos anys, i la veritat que sí, va ser un moment emocionant, sobre tot quan al caure altres van ixir, no se d’on, i es van posar con van poder substituint als caiguts. Ple d’emoció li vaig comentar a la meua dona “ ¡la Mare Deu casi cau!, i ella va dir ¡LA MARE DEU MAI CAU!, i quina rao té, en el momento de l’incident van ixir mans de tot arreu per a mantindre el sarandeig de la Mare, que va aplegar sana i estalvi a la porta de l’esgléssia, plena, com sempre , de vitalitat i energía. Enhorabona a tots els Majordoms i a tots aquells que fan que sempre arribe a von terme. VISCA LA MARE DEU DE LA SOLETAT.
En primer joc, a les 9h va començar la de Castalla, tot anava amb normalitat i el moment culminant va arribar, la Bendició de la Mare Deu, on els Majordoms, sempre en el seu joc, la duent corrent sarandejan-la d’un costat a l’altre, realment espectacular, i a més tenint en compte el seu pes. Ja venien enfilant el Carrer Major quan la van parar i es van preparar per a dur-la corrent. Quan estaen just davant de la meua familia es va caure un Majordom i darrere un l’altre va tropessar amb ell , “quin suto” va dir la meua filla de tan sols dos anys, i la veritat que sí, va ser un moment emocionant, sobre tot quan al caure altres van ixir, no se d’on, i es van posar con van poder substituint als caiguts. Ple d’emoció li vaig comentar a la meua dona “ ¡la Mare Deu casi cau!, i ella va dir ¡LA MARE DEU MAI CAU!, i quina rao té, en el momento de l’incident van ixir mans de tot arreu per a mantindre el sarandeig de la Mare, que va aplegar sana i estalvi a la porta de l’esgléssia, plena, com sempre , de vitalitat i energía. Enhorabona a tots els Majordoms i a tots aquells que fan que sempre arribe a von terme. VISCA LA MARE DEU DE LA SOLETAT.
Fotos Vicente Guill
Després vam a anar a Onil, tot el viatge la meua filla que està en la edat de repetir-ho tot dia una i altra volta “ la Mare Deu no cau,….”, amb careta de felicitat i alegría. Allí també en vaig emocionar al vore la gran influencia de la dona en el poble d’Onil. Primer al cap de tots els jovens que duien la Mare Deu de la Salut hi havia una dona que els dirigía del més be. Després quan van pasar totes les autoritats, l’Alcaldessa, la Jutgessa de Pau i la cap de la Guardia Civil, a més d’unes quantes concejales, totes dones, m’alegra vore està integració ja que a voltes en el món machiste que en viscut i que a voltes vivim , es imposible vore esta situació, i a més tinc constancia de que totes elles fan molt be la seua feina. Enhorabona a totes. VISCA LA MARE DEU DE LA SALUT 
Fotos Vicente Guill
Abans de res enhorabona pel blog, ara estic molt liat però en breu reprendré el de l' agrupació i ho donaré a conèixer, perquè ho trobe interessant. Respecte al post de la verge shappo, així com la seqüència de fotos, com sempre bon treball. Ens veem.
ResponderEliminarJosé Sanchís